Guia per a identificar els eriçons

Les dues espècies presents a la península Ibèrica, l’eriçó comú (Erinaceus europaeus) i l’eriçó africà (Atelerix algirus) tenen un aspecte similar, però amb trets morfològics que ens poden ajudar a distingir-los d’una forma gairebé segura.

Trets interns (únicament comprovables amb l’animal mort)

Dentició

A la dentició, l’última premolar de la mandíbula inferior de l’eriçó comú mostra una evident separació entre el paracònid i el protocònid; en el cas de l’eriçó africà aquesta separació és mínima.

Ós palatí

En l’eriçó comú, l’os palatí acaba en un cresta transversal i en l’espina òssia mitjana. En el cas de l'africà, l’os palatí finalitza amb una làmina òssia que inclou l’espina òssia mitjana.

Trets externs

Coloració

Tot i no ser una particularitat capaç per si sola de garbellar una espècie de l’altra, la coloració l’hem de tenir present. Els eriçons africans peninsulars presenten tonalitats grises i blanques a les pues (però també marrons), mentre que el pèl sol ser blanc, amb una màscara facial negra. En l’eriçó comú predominen les tonalitats marrons, des de molt clares a molt fosques.

Púes

A les pues, l’anella fosca que pigmenta les pues de totes dues espècies, està situada a diferent alçada: en el comú està desplaçada cap a l’extrem, en l'africà, cap al mig. D’altra banda, la pua del comú és més robusta i llarga (de 20 a 25 mm) que la de l'africà (de 10 a 20 mm).

Serrell frontal de púes

En el cap, la capa de pues queda interrompuda a manera de serrell recte en l’eriçó africà, a més, en aquesta espècie, s’hi pot apreciar una petita entrada lliure de pues en forma de “V”. En l’eriçó comú, el serrell acaba gairebé en punta.

Orelles

Les orelles de l’eriçó africà sobresurten de les pues i són molt visibles, mentre que les de l’eriçó comú a penes s’hi poden distingir.

Dit polze

Els dits polzes dels eriçons africans, sobre tot els de les extremitats posteriors, estan molt menys desenvolupats que els dels comuns.

Musell

El musell de l’eriçó africà és una mica més estilitzat i apuntat que el del comú.

Els eriçons híbrids (Atelerix algirus x albiventris)

La comercialització d'híbrids entre l'eriçó africà i Atelerix albiventris genera una dificultat afegida en la identifacació dels eriçons al camp. Malauradament ja s'han pogut confirmar algunes cites d'aquesta animals de companyia en el medi natural, fruit probablement d'alliberaments voluntaris per part dels propietaris. La diferència més rellevant entre aquests i els seus congèneres és que en el cas del polze de la pota posterior l'atrofia és total. A més, aquests animals són més petits, més blancs i amb pues menys robustes i més curtes (es poden acaronar sense punxar-se). Cal advertir, però, que existeix un ventall molt ampli de coloracions, algunes de les quals resulten extraordinàriament semblants als eriçons africans autòctons. La dentició, per exemple, segueix el mateix patró que en Atelerix algirus.